Sospir

Carn i ós, 

som vulnerables,

fràgils.

Semblants a una ploma

que s'eleva,

sense brisa d'estiu.

Cada passa, cada gest

cada sospir.

Vida que passa

que s'emporta la pols.

 Silencis que parlen,

i més sospirs.

Destrie el temps

que s'esgola pel rellotge

sense massa èxit.

1, 2, 3....

vida fràgil que aspires

i sospirs.

Respires fort, neguit,

angoixa, plors i més plors,

mars de llàgrimes.

Mai més voldrás sentir-te així.

Somnies sola

com a la vida

(sospir)

Tant de sol als turmells

Sona a riu, 

sona a grill,

sona el vent...

Esvair-se pas a pas,

oblidar a les portes del cel,

Dialegs interns,

cançons obidades,

despertars de rosada.

L'humor, de vegades, és tan absurd

com necessari.

Tant de sol als turmells

L'esplendor i l'exhuberancia del verd 

emergent.

Impetuoses valls,

jerds, virtils

aranyons, isards.

Sentar-se a un banc,

i no trobar-te enlloc. 

on t'imagines un enclau,

i no hi ets.

Un món on sola seus millor.

Et nutreixes de l'esclat de vida,

de la rialla de la lluna,

de l'esquitx, tx, tx, tx

i, és amb tu i amb els teus

on la realitat supera el somni.

L'aroma del ví.

Sols era allà

per oblidar

i, agafats de la mà

les llunyanies ens tornaven a apropar.

L'enyor i la bogeria

condemnats a mirar i no tocar,

escoltar la veu diluïda, la veu

entre quilometres de desig.

L'atzar massa injust

la por a flor de pell

el reclam del tacte

la tristesa del record.

Sols són instants

fugaços,

colors eteris

entre núvols de cels infinits.

C'est finni.....c'est la vie.

Una dansa divertida,

em provoca vertigen.

Llavors, juga amb mi,

no la desitge.

I de tan cansada i farta

em posa a prova.

Sobtem-la amb excuses

oblidem-la amb somnis.

Un joc d'infants que ja no ens correspon.

Ell, tu o jo.

Jo, i res més.

N'estic farta.