Trist atzar

Somnie que somnie somiar
imagine mons, imagine llars
acaricie idees reals que no arribe a tocar.
Creuré que hi seré, 
que ho faré....

I a la ni: silenci
ja no et trobes.

Somnie que somnie
un somni
un gest, ja extranyes
ja ho vols tot.

Octubre del pesar
sols somies amb un ventall
                                                                         vents foranis
camins del demà.

Somnie que somnie somiar
i quan tot passe, 
potser pensaràs amb nostàlgia
que ja no vols despertar.


TU

POTS OBVIAR-ME, 
                                       SEDUIR-ME AMB LA RIALLA.
TROBAREM UNA EVIDÈNCIA DE QUE
CONVERSEM GRONXATS PER LA 
FLUÏDESA D'UN MATEIX PARER.

SOMRIC I EM SOMRIUS.

NAIXEM DE PASSIONS SUPERFLUES
I SUPLIM LA CARÈNCIA AMB
AROMES CARNALS.
PERFUMS QUE SE'NS REBEL·LEN,
QUE ENS REBEL·LEN.

UNA LLUITA D'INTENCIONS 
PER UNA CAUSA JUSTA

                                                                TU.



Sospir

Carn i ós, 

som vulnerables,
fràgils.
Semblants a una ploma
que s'eleva,
sense brisa d'estiu.

Cada passa, cada gest
cada sospir.

Vida que passa
que s'emporta la pols.
 Silencis que parlen,

i més sospirs.


Destrie el temps
que s'esgola pel rellotge
sense massa èxit.

1, 2, 3....
vida fràgil que aspires
i sospirs.

Respires fort, neguit,
angoixa, plors i més plors,
mars de llàgrimes.
Mai més voldrás sentir-te així.

Somnies sola
com a la vida

(sospir)


Tant de sol als turmells

Sona a riu, 
sona a grill,
sona el vent...

Esvair-se pas a pas,
oblidar a les portes del cel,
Dialegs interns,
cançons obidades,
despertars de rosada.
L'humor, de vegades, és tan absurd
com necessari.

Tant de sol als turmells

L'esplendor i l'exhuberancia del verd 
emergent.
Impetuoses valls,
jerds, virtils
aranyons, isards.


Sentar-se a un banc,
i no trobar-te enlloc. 
on t'imagines un enclau,
i no hi ets.

Un món on sola seus millor.
Et nutreixes de l'esclat de vida,
de la rialla de la lluna,
de l'esquitx, tx, tx, tx

i, és amb tu i amb els teus
on la realitat supera el somni.